Adéu, pallussot, amic meu.

Suposo que acabaré sent la secció "bleda" de la pàgina, però ara que ja se com escriure, en aquest recull de les nostres vides, no puc més que pensar que hi falta el record d'algú que ha estat molt especial( no Mire, no parlo de tu)....Parlo del nostre Dog. Va marxar el 18 de maig, i ho va fer tan discretament com va poder, sense gaire soroll, però deixant una gran tristor i un bon record. Molta gent no enten l'afecte que li pots agafar a un company com el Dog. Molta gent potser no sap com ens va ajudar en moments tant decisius com la jubilació del Pepe o com quan aquest ens va deixar. Potser no era el gos perfecte, sobre tot si l'heu vist a prop d'un pipi-can...pèrò ha estat el millor gos que podiem haver tingut. Ha estat un gran company i un gran amic. Adéu, pallussot.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Lo Dog sempre tindrà un racó en els nostres cors.

I com diu la Martina està al cel amb lo yayo Pepe i l'avi Agustí

Un petonet Dog

Mireia

Ir abajo Ir arriba